O. FITXA TÈCNICA· Títol: El Jurament dels Horacis· Autor: Jacques-Louis David· Datació: 1784· Material i tècnica: oli sobre el llenç· Suport: llenç· Mides: 330 x 425 cm· Lloc on es troba actualment: Museu Del Louvre, París1. DADES GENERALS DE L'OBRA
Aquest quadre es diu "El Jurament dels Horacis",va ser pintat per Jacques-Louis David l'any 1784.El pintor francès va utilitzar oli sobre llenç,la pinçellada és llisa i impossible d'apreciar la seva empremta, grans qualitats tèxtils i sensació sanguínea als cossos,es capta per igual la calidesa dels homes que la fredor del metall a les espases.Les seves mides són 330 per 425 cm. Actualment el quadre es troba al museu de Louvre, a París.
Aquest pintor va néixer el 30 d'agost de 1748 a París, França i va morir el 29 de decembre l'any 1825 a Bruseles, Bélgica. David va ser un actiu participant de la Revolució Francesa,així com amic de Maximilien de Robespierre, més tard es va alinear amb el nou régim polític de Napoleó Bonaparte, va ser en aquesta época quan va desenvolupar el seu "Estil Imperi", molt notable per el seu ús de colors càlids a l'estil venecià.
El gènere d'aquest quadre és el neoclassisisme. En ell apareixen representats els Horacis jurant al seu pare, disposats a sacrificar-se per la repùblica mentres que a l'altra banda apareixen les dones plorant per la pena. El seu estat de conservació és molt bo.2.1 ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA
LA COMPOSICIÓEl grup de figures femenines que hi ha amb els caps agrupats formen una piràmide, les linees utilitzades per als homes són rectes, el fons del quadre està dividit per tres arcs que serveixen de marc per a cadascun dels personatges. La perspectiva es centra a les mans de la figura central del pare que fa l'acció principal, que és el sosteniment de les espases. El punt de fuga o punt central de la composició és la mà del pare, que sosté les tres espases. Les mirades dels tres germans i la del pare s'uneixen formant un quadrat que els aïlla, el estudi de les diagonals del quadre porten al centre d'interés que David vol destacar: les espases en alt.Totes les linees convergeixen en el punt central, que són les tres espases.
L'home que porta les espases està situat al centre, els tres soldats estàn situats a l'esquerra, hi ha dues dones sentades a la part dreta del quadre i també hi ha una dona i dos nens al fons de la part dreta. L'espectador es situa davant l'esdeveniment.
Els colors que hi predominen són freds i racionals,la qualitat gèlida del quadre pretén demostrar racionabilitat.
La llum incideix a una part que no està representada al quadre, més o menys per la part del sudoest del lloc dels fets. Estàn les ombres dels tres germans, del pare, d'una de les columnes situada al fons que forma un dels arcs romans i d'una part de l'estructura de l'edifici que no esta dibuixada al quadre.
2.2 ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA
ELS PERSONATGES I EL PAISATGEL'home del mig no mostra cap emoció aparent, fa un gest amb la mà dreta com per indicar que agafin les armes, la seva actitud obliga als seus fills al compliment amb la pàtria, porta una capa vermella (que representa el color vermell de la sang dels seus fills morts i de la seva filla assassinada) ,un vestit de color fosc i unes sandalies.
Els tres soldats tenen una expressió seria, fan un gest amb la mà que representa el salut romà amb els braços estesos i el palmell cap abaix, la seva actitud és positiva per tal d'ajudar a la seva pàtria. Els antics soldats romans porten un casc, una capa blanca, una samarreta vermella amb un escut i una falda d'un tó fosc, amb sandalies, un d'ells porta una llança.
Les dones de la dreta tenen una expressió dessolada i trista, una d'elles porta una toga blanca i té la mà a la cadira mentres que recolza el cap en aquesta. L'altra porta un vestit fosc amb una mena de foulard marró i té els cabells recogits, envoltats en una tela blanca. Està recolzada a la cadira, de costat i té els ulls tancats com l'altra dona, i les dues estan descalces. Ambdues tenen una actitud passiva, ja que no poden fer res per detenir aquest tràgic fet.
Dels personatges del fons, l'expressio no es pot divisar, la dona intenta tapar-li els ulls al nen, però ell no vol, mentres que l'altra criatura s'aferra a la dona i no mira, l'actitud de la dona és protectora, la del nen és de rebelia i la nena és de fragilitat, la dona porta alguna roba de color negre, el nen porta una camisa de màniga llarga blanca, i la nena una samarreta de tirants blanca.
El paisatge que és representat és dintre d'alguna estança on hi predomina l'arquitectura.
L'ESTIL
Es pot reconèixer l'estil neoclàssic a la pintura per la seva composició lògica i clara, amb poques figures i en posició similar a la de les estàtues antigues, sense gaire decoració, que representa una de les característiques del neoclassisisme, no com el barroc, als quals els revolucionaris rebutjaven. És un quadre pur i racional. És de tipus militant i revela un missatge polític.
3. ANÀLISI SIGNIFICATIVA
La escena descriu el moment en el que els germans Horacis expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma abans de la batalla amb els Curiacis, i amb el pare oferint-lis les espases mentres que les dones ploren despavoridament. Anaven a lluitar contra els Curiacis, germans provinents d'Alba Longa, amb l'objectiu de guanyar el territori disputat. Només un dels Horacis va sobreviure, i Camila, la germana, estaba enamorada en secret amb un dels Curiacis, i quan el seu germà es va adonar que ella plorava per el seu enamorat mort i no per els seus germans, la va matar, i aquest va ser condemnat a mort per l'assassinat de la seva propia germana per el senat, però el seu pare, es va posar a implorar que no el matessin, ja que ell havia donat tota la seva sang per lluitar en nom de la patria, i ell era l'ùnic fill que li quedava viu.
El personatge del mitg és el pare Horaci,els tres soldats que estan a l'esquerra són els germans Horacis la dona que està a la dreta,vestida de blanc és Camila Horaci,germana dels Horacis i prometida d'un dels Curiacis,la que esta vestida de marró és Sabina Curiaci, casada amb un dels Horacis. Els nois i la dona que es troben al fons són fills de Sabina i dida.
El rei li va demanar l'obra a aquest pintor destacat i amb tan bona fama, pensant que faria un bon treball sobre el que ell li habia demanat, amb l'intenció de que fos una alegoría sobre la lleialtat a l'estat i al monarca veient que s'aproximava la Revolució Francesa. Aquest quadre es va convertir en una de les imatges representatives de l'epoca, però després esa va tornar contra el monarca, ja que el quadre representaba la lleialtat a la pàtria per damunt del rei, i donava a entendre que podien matar al rei si la situació ho necessitaba.
