Des de l'any 27 aC, Octavi va ser conegut amb el sobrenom d'August (Augustus, el ''sacrosant o venerable''), i tenia a les seves mans tot el poder de Roma. Però malgrat aquesta autoritat absoluta no es va considerar mai oficialment la idea de restaurar la monarquia. Teòricament, continuaven en funcionament les institucions republicanes, però en la pràctica el nou emperador (imperator) es feia conèixer amb el títol de Prínceps civium et senatus, és a dir, ''el primer dentre els ciutadans i senadors''. De fet, aquest primer període de la història de l'Imperi Romà es coneix com a Principat.
Els poders vitalicis de l'imperium i la potestas tribunicia, a més del nomenament com a Pontifex maximus, li van donar un control sobirà sobre l'administració civil i militar, tant a Roma com a les províncies. En qualitat de perfecte de costums intervenia directament en el nomenament dels membres del Senat. El tresor públic (aerarium) també estava sota la seva supervisió.
La mateixa seguretat de l'emperador va augmentar en quedar instituïda una nodrida escorta coneguda com a guàrdia pretoriana (cohors praetoria) al comandament d'un perfecte de pretor, que sempre era un home de confiança de l'emperador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario