skip to main |
skip to sidebar
1.1 ORIGEN DEL LLATÍEl llatí és una llengua indoeuropea parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la versió vulgar van sorgir llengües romàniques, les que sobreviuen avui dia. El llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual després de la caiguda del imperi Romà.
ELEMENTS QUE INTEGREN EL LLATÍEls adstrats, osc, umbre i grec són responsables del alfabet i del relacionat amb els déus i mites.
PERÍODES EN L'HISTORIA LLATINALa història del llatí comença al segle VIII aC i arriba fins l'edat mitjana; es poden distingir tres períodes:- Arcaic o etapa de formació Des que neix fins que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia, entre els segles VIII aC i II aC.- Clàssic o edat d'or. En una època de profunda crisi econòmica, política i cultural, l'elit cultural crea, a partir de les varietats del llatí col·loquial, un llatí estàndard, i un llatí literari (literatura). Això succeí aproximadament els segles I aC i I dC.- Postclàssic.- Tardà.- Medieval. El llatí com es coneixia ja no es parla; per tant, el llatí literari es refugia dins l'àmbit de l'Església Catòlica,- Renaixentista. Al Renaixement la mirada dels humanistes es torna cap a l'antiguitat clàssica, i l'ús del llatí va cobrar una nova força.- Científic.EXPANSIÓapareix cap a l'any 1000 AC. al centre d'Itàlia, al sud del riu Tíber, amb els Apenins i el mar Tirré a l'oest, en una regió anomenada Latium (Laci), d'on prové el nom de la llengua i el dels seus primers habitants, els llatins.1.2 LLENGÜES ROMÀNIQUES
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar.Les llengües que es parlen actualment a Europa estan agrupades en famílies, de diverses branques que en un moment de la història es van diversificar.Les principals famílies són: germànica, cèltica, itàlica (llatí) baltoeslava, grega i albanesa.El català com el castellà i el gallec pertanyen a la família lingüística que prové del llatí i formen part de les llengües romàniques.Les llengües romàniques:- península Ibèrica: gallec, català, portuguès i castellà.- Franca (Gal·lia): francès, occità.- Itàlia: italià, sard.- Est d'Europa: romanès
1.3 L'INDOEUROPEU
L'indoeuropeu és una llengua de dialectes afins que es parlaven cap al V mil·lenni aC a les estepes euroasiàtiques. L'inmigració de pobles van donar lloc a diverses famílies lingüístiques que progressivament es van diversificar, i amb el pas del temps van esdevenir les llengües europees actuals.
per tant, l'indoeuropeu és la llengua més antiga que s'hi coneix, i es la que va donar lloc a totes les llengües actuals.