1)
Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.El tercer estat comença a agafar armes per revelarse contra els privilegiats.
L'home que hi ha a terra es un burgés,dels que son de peus el que te el barret gran es un noble i l'altre que va tot de negre es un eclesiastic.
2)
Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.
Per que sabien que estaven molt enfurismats,eres moltissims i a més a més tenien estris per poder lluitar i matar.
3)
Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al
final de l’Antic Règim.- Les contradiccions socials
De forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei.s'enbeneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges. El tercer estament, estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les que el país se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.
- La crisi de l'estat
França era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví, Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. La crisi estatal es traduïa en crisi econòmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres. La monarquia estava arruïnada, i va recurrir als prèstecs, que serà el detonant que determinarà l'esclat revolucionari.
- Les noves ideologies
la contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.
Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...
1)
Quins principis i quins drets s’estableixen en aquests articles
de la Declaració de Drets de l’Home? Els principis i els drets s'estableixen en aquests articles de la declaració de drets d'home són:
Els drets són: Igualtat en dignitat, La llibertat, La propietat, La seguretat i la resistència a l'opressió. I també Drets inherents a la persona, Drets socials, dret a la vida,
Reconeixement de les persones com a subjectes de dret, drets de la vultant general,
Drets civils i polítics.
Els principis són: Principis generals, Igualtat de tots els èssers humans, i Contra discriminació
1)
Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin estament representa cada un?- El compte de Mirabeau, Robespierre, Bailly, president de l'Assamblea, un monjo, un abat i un pastor protestant, Gerard (un pagès) i el poble.
- El compte de Miabeau, Robespierre i Balli, el president de l 'Assamblea, representaven als privilegiats. EL monjo, l'abat, el pastor protestant, el pagès i el poble representaven als no privilegiats.
2)
Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?- Es va re unir amb la intenció d'un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estatals Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort
1)
Identfifica els símbols de la república Francesa que surten en aquest gravat.Les banderes tricolors, el barret vermell que hi ha, i el text que està escrit.
2)
Analitza la frase i explica'n el significat.unitat indivisible de la repùblica, llibertat, igualtat, fraternitat o la mort.
Significa que França estava unida, i que cada ciutadà era llibre, igual que tots i s'ajudaven (fraternitat) i qui no estava d'acord mereixeria la mort.
1)
Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al
poder?Amb l'esperança de consolidar el seu lloc, Fouché li va suggerir a Bonaparte que la millor manera d'apaivagar les conspiracions seria transformar el consolat vitalici en un imperi hereditari, el qual, atès que tindria un hereu, trauria tota esperança de canviar el règim per assassinat. Bonaparte acull el suggeriment i en 28 de maig de 1804 es proclama l'imperi.
2)
Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleònic.
Quins països n’eren dependents i controlats per França?Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro
3)
Quins Estats independents de França van passar a ser aliats de
Napoleó?Holanda,Itàlia,Etrúria,Nàpols,Ducat de Varsòvia,Baviera,Saxònia,Westfàlia,Wüttemberg,Dinamarca,Espanya ( fins al 1808 ), Imperi Otomà.
4)
Quins van se els únics territoris no ocupats l’any 1811? On es
va produir la revolta popular més important contra Napoleó?Els territoris russos.A Córdoba
1)
Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després analitza
la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a
Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar
lloc.en la primera imatge, els republicans destronaven als dèspotes (privilegiats) i en la segona, napoleó saqueja Roma i l'obra dels republicans no té validesa.
Això va provocar una reacció d'impotència irebuig per part del poble.
