LA REVOLUCIÓ MODERADA

FINAL DE L'ANTIC RÈGIM: CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

La Revolució Francesa s'inicia a França l'any 1789. Constitueix a Europa el primer esglaó d'una cadena revolucionària que transformarà, durant el segle XIX, les seves bases socials i polítiques, enderrocarà l'Antic Règim i inaugurarà el sistema lliberal.

Les principals causes de la Revolució Francesa són les següents:

- Les contradiccions socials

De forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei.s'enbeneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges. El tercer estament, estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les que el país se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.

- La crisi de l'estat

França era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví, Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. La crisi estatal es traduïa en crisi econòmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres. La monarquia estava arruïnada, i va recurrir als prèstecs, que serà el detonant que determinarà l'esclat revolucionari.





- Les noves ideologies

la contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.
Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...

REVOLUCIÓ AMERICANA

LA MEVA PRESENTACIÓ

TEXT 4

TEXT 3

TEXT 2

TEXT 1

QUADRE DE TERMINACIONS

ORÍGENS DE LA LLENGUA LLATINA

1.1 ORIGEN DEL LLATÍ

El llatí és una llengua indoeuropea parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la versió vulgar van sorgir llengües romàniques, les que sobreviuen avui dia. El llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual després de la caiguda del imperi Romà.


ELEMENTS QUE INTEGREN EL LLATÍ

Els adstrats, osc, umbre i grec són responsables del alfabet i del relacionat amb els déus i mites.


PERÍODES EN L'HISTORIA LLATINA

La història del llatí comença al segle VIII aC i arriba fins l'edat mitjana; es poden distingir tres períodes:

- Arcaic o etapa de formació Des que neix fins que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia, entre els segles VIII aC i II aC.
- Clàssic o edat d'or. En una època de profunda crisi econòmica, política i cultural, l'elit cultural crea, a partir de les varietats del llatí col·loquial, un llatí estàndard, i un llatí literari (literatura). Això succeí aproximadament els segles I aC i I dC.
- Postclàssic.
- Tardà.
- Medieval. El llatí com es coneixia ja no es parla; per tant, el llatí literari es refugia dins l'àmbit de l'Església Catòlica,
- Renaixentista. Al Renaixement la mirada dels humanistes es torna cap a l'antiguitat clàssica, i l'ús del llatí va cobrar una nova força.
- Científic.


EXPANSIÓ

apareix cap a l'any 1000 AC. al centre d'Itàlia, al sud del riu Tíber, amb els Apenins i el mar Tirré a l'oest, en una regió anomenada Latium (Laci), d'on prové el nom de la llengua i el dels seus primers habitants, els llatins.




1.2 LLENGÜES ROMÀNIQUES

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar.
Les llengües que es parlen actualment a Europa estan agrupades en famílies, de diverses branques que en un moment de la història es van diversificar.
Les principals famílies són: germànica, cèltica, itàlica (llatí) baltoeslava, grega i albanesa.
El català com el castellà i el gallec pertanyen a la família lingüística que prové del llatí i formen part de les llengües romàniques.
Les llengües romàniques:

- península Ibèrica: gallec, català, portuguès i castellà.
- Franca (Gal·lia): francès, occità.
- Itàlia: italià, sard.
- Est d'Europa: romanès
















1.3 L'INDOEUROPEU


L'indoeuropeu és una llengua de dialectes afins que es parlaven cap al V mil·lenni aC a les estepes euroasiàtiques. L'inmigració de pobles van donar lloc a diverses famílies lingüístiques que progressivament es van diversificar, i amb el pas del temps van esdevenir les llengües europees actuals.
per tant, l'indoeuropeu és la llengua més antiga que s'hi coneix, i es la que va donar lloc a totes les llengües actuals.