DINASTIA JULIOCLÀUDIA (27 aC- 68 dC)

Durant aquesta dinastia, relacionada directament amb August i els seus successors immediats, l'Imperi es va consolidar. S'hi van incorporar els territoris d'Egipte, Mauritània, zones frontereres de la Germània (Alemanya) i de Britània meridional (Anglaterra), aquesta ùltima sota el govern de l'emperador Claudi. Aquesta expansió es va aconseguir amb derrotes serioses, com ara la que va patir Roma el 9 dC, contra les tribus germàniques a la seva Teutoburg, que avui es troba al turó de Kalkriese, a prop de la ciutat d'Osnabrück.

Després d'aquest desastre, el mateix August va recomanar al seu successor Tiberi que no intentés ampliar l'Imperi més enllà del Rin.

LA PAX ROMANA I L'EXTENSIÓ DE L'IMPERI

Els territoris que actualment anomenem Imperi romà van ser, en realitat, conquerits durant el període de la Repùblica, principalment entre els segles III i I aC. Quan August va arribar al poder, el Mediterrani ja era un Mare Nostrum. No obstant això, a partir de la nova organització que va impulsar aquest primer emperador, els territoris conquerits (que van arribar a sumar 44 províncies durant l'etapa imperial) van ser distribuïts en dues grans categories.

- Les províncies senatorials (provinciae senatus et populi), les que tenien un caràcter més submís al poder de Roma i, per tant no necessitaven una vigilància constant. Estaven administrades per un governador nomenat pel Senat i no disposaven de guarnicions militars.

- Les províncies imperials (provinciae Caesaris), territoris no totalment pacificats, on es feia necessària la presència de tropes que depenien de l'emperador, el qual nomenava un lloctinent per governar-les.

OCTAVI AUGUST, EL PRIMER EMPERADOR

Des de l'any 27 aC, Octavi va ser conegut amb el sobrenom d'August (Augustus, el ''sacrosant o venerable''), i tenia a les seves mans tot el poder de Roma. Però malgrat aquesta autoritat absoluta no es va considerar mai oficialment la idea de restaurar la monarquia. Teòricament, continuaven en funcionament les institucions republicanes, però en la pràctica el nou emperador (imperator) es feia conèixer amb el títol de Prínceps civium et senatus, és a dir, ''el primer dentre els ciutadans i senadors''. De fet, aquest primer període de la història de l'Imperi Romà es coneix com a Principat.

Els poders vitalicis de l'imperium i la potestas tribunicia, a més del nomenament com a Pontifex maximus, li van donar un control sobirà sobre l'administració civil i militar, tant a Roma com a les províncies. En qualitat de perfecte de costums intervenia directament en el nomenament dels membres del Senat. El tresor públic (aerarium) també estava sota la seva supervisió.

La mateixa seguretat de l'emperador va augmentar en quedar instituïda una nodrida escorta coneguda com a guàrdia pretoriana (cohors praetoria) al comandament d'un perfecte de pretor, que sempre era un home de confiança de l'emperador.

HISTÒRIA DE ROMA: DE LA REPÚBLICA A L'IMPERI

ASCENS DE LA ROMA IMPERIAL

Després de la mort de Juli Cèsar, a Roma es va produir un nou repartiment de poder a través d'un segon triumvirat (43 a.C) integrat per:

- Octavi, nebot i fill adoptiu de Cèsar, que va assumir el poder de Roma i la part occidental de l'imperi.

- Marc Antoni, lloctinent de Cèsar, que es va quedar al comandament dels territoris orientals.

- Lèpid, governador de la Gàl·lia Narbonesa, que tenia el control d'Àfrica.

No va trigar a començar una nova guerra cívil entre els nous triumvirs, i durant aquest conflicte es va gesatar l'origen del poder polític imperial al voltant de la figura d'Octavi, després que aconseguís la submissió de Lèpid i derrotés Mar Antoni, unir a Cleòpatra, en la batalla naval d'Àccium (Actium) l'any 31 aC. Aquest data és la que tradicionalment es considera l'inici de l'imperi com a tercer i ùltim període en la història de Roma.

ANALITZA I TRADUEIX AQUESTES FRASES 27/4/010

1. Pulchra puella in domo cum amicis venit.
Nom/subj. Abl/CC Abl/CC v,(sg)

La noia bonica ve a casa amb els seus amics.

2. Amicus meus amicam foedam habet.
Nom/Subj. Acu./CD V(sg)

Un amic meu té una amiga lletja.


3. Julia et Claudius in campo ludunt.
Nom/Subj Abl/CC V(pl)

La Júlia i en Claudi juguen al camp.

EXEMPLE D'APLICACIÓ DEL PROCEDIMENT DE TRADUCCIÓ I ANÀLISI

* Vulpes personam tragicam cum cervo videt.
Nom/S Acu/CD Abl/CC V(sg)

Una guineu veu una màscara de teatre amb un cèrvol.

* Puella rosas amici amat.
Nom/S Acu/CD Gen/CN V(sg)

A la noia li agraden les rosas de l'amic.

* Puer puellam in campo videt.
Nom/S Acu/CD Abl/CC V(sg)

El noi veu una noia al camp.

ANÀLISI I TRADUCCIÓ D'UN TEXT

1. Localitza el verb de la frase i subratllar-lo. Mirar si el verb està en singular (-os,-s,-t) o en plural (-mus, -tis, -nt). La majoria de vegades el verb està al final de l'oració.

2. Buscar un nominatiu/subjecte que concordi amb el verb. És a dir, si el verb està en singular, haurem de buscar un nominatiu singular (-us,-er,-a, consonant exepte -m); en canvi, si el verb està en plural, haurem de buscar un nominatiu plural (-i, -ae,).

3. La resta és fàcil. Hem de recordar que la terminació de l'acusatiu/complement directe és -m en singular i -os, -as en plural.

4. Les terminacions de l'ablatiu/complement circumstancial són -o, -a en singular i -is en plural.

5. Finalment, les terminacions del genitiu/complement del nom són -i, -ae en singular, i -orum, -arum en plural.