LA FIGURA DE FAETONT EN L'HISTÒRIA DE LA CIVILITZACIÓ

Des del Renaixement, els artistes s'han interessat pels mites del món antic: així ho veiem en un dibuix de Miquel Àngel del 1533, dedicat a la caiguda de Faetont, mentre que en la tragèdia de William Sheakespeare Romeu i Julieta (1595) trobem una referència al protagonista de la llegenda. Al segle XVII, Rubens va retratar el moment en què l'auriga era fulminat pel llamp de Zeus a La caiguda de Faetont (1604-1605), En literatura catalana, trobem referències a aquest mite en el poema èpic Canigó (1886) de Jacint Verdaguer. I pel que fa a la literatura castellana, en l'obra El hijo del Sol, Faetón (1661) de Calderón de la Barca. Les òperes de Lulli i de Scarletti, totes dues titulades Faetont (estrenades el 1663 i el 1685) van introduir el tema en la música. Posteriorment, el francès Camille Saint-Saëns va compondre el poema simfònic Faetont (1873) i l'anglès B.Britten va estrenar el 1951 les Sis metamorfosis a partir d'Ovidi, una de les quals va dedicar a Faetont.