El sistema imperial romà va anar evolucionant fins que va constituir un sistema de monarquia absoluta que es coneix amb el nom de Dominat (de dominus, ''senyor'', en oposició al Principat).A partir de l'època de Dioclecià, a finals del segle II, es va instituir un nou sistema de govern col·lectiu integrat per quatre persones, la tetrarquia, amb dos ''augustos'' que actuaven simultàniament en la defensa de l'Imperi, a la part occidental i oriental, ajudats per uns altres dos personatges, anomenats ''cèsars'' que, finalment els haurien de succeir per assegurar d'aquesta manera una certa estabilitat en la política. Malauradament el sistema no va arribar a funcionar, a causa dels continus enfrontaments militars dins l'Imperi entre els candidats al tron que obtenien més suport de les tropes.
L'exèrcit es va convertir en un factor polític de primer ordre que va acabar amb el somni d'estabilitat per Dioclecià.
El sistema va derivar cap a una diarquia (govern de dos emperadors) i finalment cap a la monarquia absoluta de Constantí, el fundador de la ciutat de Constantinoble (330 dC) a l'antic assentament grec de Bizanci, on va traslladar la capital de l'Imperi.
Va ser, però, l'emperador Teodosi, famós pel seu cèlebre Edicte de Tessalònica (pel qual el cristianisme es va convertir en la religió de l'imperi), qui a finals dels segle IV va dividir l'Imperi romà en dues parts ben diferenciades: la part occidental, que després va heretar el seu fill Honori, el govern de la qual va tenir la capital a Roma, i la part oriental, per al seu fill Arcadi, amb el seu a Constantinoble.
No hay comentarios:
Publicar un comentario