skip to main |
skip to sidebar
Un dels aspectes més importants del llegat romà a la nostra civilització és el dret. La mateixa paraula deriva del terme llatí directum, que significa ''el que és recte, just'', encara que la paraula romana més utilitzada era ius (''el que és just''), de la qual provenen els nostres termes justícia i jurídic.A diferència d'altres pobles antics, els romans van ser conscients de l'alt grau de la civilització que representava el fet de tenir un sistema de dret civil, gràcies al qual s'establia l'Imperi de la llei. Cap ciutadà havia de quedar per sobre de la llei, i aquest principi bàsic del dret constitueix la base dels sistemes jurídics occidentals.
Les tribus bàrbares que lluitaven per Roma subscrivien un tractat (foedus), i eren conegudes com a foederati, és a dir, aliades de l'Imperi romà. El fet que Estilicó, un militar d'origen bàrbar (de la tribu dels vàndals), actués com a home de confiança de Teodosi i com a tutor del seu propi fill, Honori, demostra clarament fins on havien arribat les coses en aquests període de decandència. Com a magister militum o cap de l'exèrcit (a l'Imperi romà occidental) Estilicó va tenir un paper destacat fins que una intriga política el va fer caure en desgràcia a principis del segle V.
L'emperador Teodosi, famós pel seu cèlebre Edicte de Tessalònica (pel qual el cristianisme es va convertir en la religió de l'Imperi), va ser que al final del segle IV va dividir l'Imperi Romà en dues parts ben diferenciades: la part occidental, que després va heretar el seu fill Honori, el govern de la qual va tenir la capital a Roma, i la part oriental, per al seu fill Arcadi, amb seu a Constantinoble.En aquell moment, les fronteres de l'Imperi (limes) s'estaven desgastant ràpidament. Tribus bàrbares senceres eren llogades per fer front a l'embranzida d'altres pobles de més enllà del Rin i del Danubi, la pressió del qual augmentava a mesura que passaven els anys. Des de principis del s. V, l'Imperi romà ja estava sentenciat. Tradicionalment s'accepta com a data de la caiguda de l'Imperi romà, Rómul Augústul, va ser destituït oficialment.D'altra banda, l'Imperi romà d'Orient, amb el nom d'Imperi bizantí, va perdurar gairebé mil anys més, fins a la caiguda de Constantinoble, l'any 1453, davant l'assetjament dels turcs.
El sistema imperial romà va anar evolucionant fins que va constituir un sistema de monarquia absoluta que es coneix amb el nom de Dominat (de dominus, ''senyor'', en oposició al Principat).A partir de l'època de Dioclecià, a finals del segle II, es va instituir un nou sistema de govern col·lectiu integrat per quatre persones, la tetrarquia, amb dos ''augustos'' que actuaven simultàniament en la defensa de l'Imperi, a la part occidental i oriental, ajudats per uns altres dos personatges, anomenats ''cèsars'' que, finalment els haurien de succeir per assegurar d'aquesta manera una certa estabilitat en la política. Malauradament el sistema no va arribar a funcionar, a causa dels continus enfrontaments militars dins l'Imperi entre els candidats al tron que obtenien més suport de les tropes.L'exèrcit es va convertir en un factor polític de primer ordre que va acabar amb el somni d'estabilitat per Dioclecià. 
El sistema va derivar cap a una diarquia (govern de dos emperadors) i finalment cap a la monarquia absoluta de Constantí, el fundador de la ciutat de Constantinoble (330 dC) a l'antic assentament grec de Bizanci, on va traslladar la capital de l'Imperi. Va ser, però, l'emperador Teodosi, famós pel seu cèlebre Edicte de Tessalònica (pel qual el cristianisme es va convertir en la religió de l'imperi), qui a finals dels segle IV va dividir l'Imperi romà en dues parts ben diferenciades: la part occidental, que després va heretar el seu fill Honori, el govern de la qual va tenir la capital a Roma, i la part oriental, per al seu fill Arcadi, amb el seu a Constantinoble.
No va aportar nous territoris, a excepció d'una efímera presència romana a l'Eufrates després de la derrota dels parts, l'etern enemic de Roma en aquella zona de l'Orient Mitjà, durant el regnat del fundador de la dinastia, Septimi Sever.En aquesta època, Roma ja havia passat a la defensiva i més que pensar a conquerir nous territoris, estava preocupada per defensar les seves fronteres de les incursions bàrbares, especialment a partir del segle II de la nostra era, un clar període de crisi per a l'Imperi.
En aquesta etapa, la Dàcia (actual Romania) va quedar incorporada a l'Imperi gràcies a les conquestes de Trajà, si bé el penúltim emperador d'aquesta dinastia, el cèlebre emperador filòsof Marc Aureli, va morir contenint l'empenta de les tribus bàrbares de més enllà del Danubi.
En aquest període es va sufocar una sublevació dels jueus i es va consolidar la conquesta de Britània (fins Escòcia, que era coneguda com Caledònia).
