QUADRE DE LLATÍ

L'ÈPOCA NAPOLEÒNICA

Napoleó va ser l'home que va voler imposar la llibertat a Europa però la seva
ambició el va convertir en un dèspota. El 1799, mitjançant un cop d'estat,
es va contituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol.
El 1804 es va fer proclamar emperador.

Gràcies a la seva capacitat militar, va formar un Imperi amb un sistema de govern
que fixava els èxits revolucionaris i integrava el sistema d'Antic Règim.
Per aconseguir els seus objectius, va establir un govern personal i
dictatorial. L'expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberals
sorgides de la Revolució Francesa.

EL RETORN DE LA MODERACIÓ: EL DIRECTORI ( 1794-1799 )

LA REPUBLICA BURGESA (1794-1799)

Una vegada desapreguda la possiblitat d'una revolució democràtica, la convenció
va ser dirigida moderada de La Plaine.

CONVENCIÓ TERMIDORIANA

Es van eliminar les mesures jacobines i van tornar a principis de 1791.
Mesures principals:
- Suspensió de la Constitució jacobina de 1793.
- Reestructuració de tribunals i comitès.
- Reestructuració de tribunals i comitès.
- Alliberament dels empresonats.
- Restitució dels béns als condemants.

etc....

Els problemes de la convenció van ser el Brot popular i el Cop dels reialistes.

NOVA CONSTITUCIÓ (1795)

tractava l'abolició del sufragi universal, la restauració de la llibertat
economica i del dret a la propietat.
També la divisió de poders, i que el poder executiu es quedès en mans d'un
directori.

La constitució va ser aprovada i la convenció es va dissoldre per donar pas
a un nou regim polític: El Directori.
El directori va afrontar els problemes economics i
politics.
El 9 de Novembre de 1799,Napoleó Bonarparte va donar un cop
d'estat... La República burgesa s'havia acabat i donava pas a una
dictadura militar.

RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ: LA CONVENCIÓ (1792-1794)

LA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ (1792-1794)

la convenció va ser la nova assamblea republicana triada per sufragi
universal i hi va haver un enfrontament
entre els dos grups republicans: els jacobins i els girondins.
La Plaine (grup de centre) va recolzar els girondins adoptant
l'abolició de la
monarquia i la proclamació de la republica.
Durant l'hivern de 1793 els jacobins alerten el poble dels perills de França, i,
davant d'aquest panorama van aconseguir el suport de La Plaine
i aconseguí el poder. La revolució va entrar en la seva etapa más radical.

JACOBINS AL PODER: LA REPUBLICA DEMOCRÀTICA I EL TERROR

La convenció jacobina va desenvolupar els principis de democràcia social:

- sobirania popular
- sufragi universal
- eliminació absoluta de la feudalitat
- proclamació del dret a l'existència.

CONSTITUCIÓ DE 1793

La constitució de 1793 era el simbol de l'aliança,
del reconeixement del sufragi universal, i
del dret a la igualtat.
Peró les circumstàncies de la guerra van fer que
la constitució no s'arribés a aplicar mai,
i es va organitzar un govern revolucionari que es va
estructurar en dos organismes.

LA CAIGUDA DELS JACOBINS:

a la primavera de 1794 la repùblica estava salvada
però els jacobins estaven dividits.
Robespierre i 98 dels seus seguidors
foren detinguts i decapitats per la gent que no estava d'acord
amb totes les mesures preses per Robespierre.

LA REVOLUCIÓ MODERADA

FINAL DE L'ANTIC RÈGIM: CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

La Revolució Francesa s'inicia a França l'any 1789. Constitueix a Europa el primer esglaó d'una cadena revolucionària que transformarà, durant el segle XIX, les seves bases socials i polítiques, enderrocarà l'Antic Règim i inaugurarà el sistema lliberal.

Les principals causes de la Revolució Francesa són les següents:

- Les contradiccions socials

De forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei.s'enbeneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges. El tercer estament, estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les que el país se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.

- La crisi de l'estat

França era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví, Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. La crisi estatal es traduïa en crisi econòmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres. La monarquia estava arruïnada, i va recurrir als prèstecs, que serà el detonant que determinarà l'esclat revolucionari.





- Les noves ideologies

la contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.
Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...

REVOLUCIÓ AMERICANA